ELS DOS CAVALLERS

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un nen que es deia Joel, i el seu millor amic que es deia Aleix.
Un dia van pensar tots dos:
-quan passin cinc o sis anys serem uns grans cavallers i anirem a concursos de curses i ens comprarem un cavall i un tratge metàl•lic.

I van passar cinc anys.
I l’Aleix va pensar:
-Ja som grans! Ja podem ser cavallers.
Els nens van obrir la seva guardiola i tenien molts cèntims. Van comprar un tratge metàl•lic, un cavall i amb els diners que els hi va sobrar els van apostar a les curses de cavalls.
El cavall de l’Aleix que era negre es deia “Carbó” i el del Joel, que era de color marró i blanc, es deia “Canela”.
La mare i el pare de l’Aleix i el seu germà en Max van anar a verure’l.
I la mare i el pare d’En Joel, també.
L’Aleix anava el tercer, i poc després va endavantar al segon.
El Joel anava darrere de l’Aleix.
L’Aleix es va posar el primer perquè el segon es va cansar.
El cavall del Joel anava segon i quedava poquet per la meta. L’Aleix va quedar el primer i el Joel el segon i aquest conte ja s’ha mort.

Joel Lozano
CEIP Joan Maragall
8 anys

ELS DOS CASTELLS D’ALIMENTS

veure imatge ampliada

Era temps d’aliments, que lluitaven perquè volien guanyar, fins que va arribar un nen que le dijo que parara la guerra, y no se paró. El niño les invitó a comer y comieron huevo con patatas y les gustó, y así vieron que estaban buenos y no se paró y llamaron a tirar harina hasta que no aguantaron y se paró.

Henry Castañeda
CEIP Joan Maragall
8 anys

LA PAU

veure imatge ampliada

Havia una vegada un nen que es deia Eric.
La seva mare i el seu pare li van dir:
-Vols anar a la piscina?
L’Eric va dir si a la seva mare. Se fueron a la piscina y el seu fill le dijo a la mama y al papa:
-M’ho estic passant molt bé.
I colorín, colorado, este cuento se ha acabado.

Noelia Carrasco
CEIP Joan Maragall
8 anys

LES CUINETES

veure imatge ampliada

Había una vez unas cuinetes que ponían las bandejas a cada mesa y una vez una se fue y luego vino la compañera, lo hizo más rápido. Vinieron unos clientes y todos se habían ido. Adiós. Hasta mañana.

José Sosa
CEIP Joan Maragall
8 anys

EL AMIGO DEL DRAGON I EL CAVALLER

veure imatge ampliada

Había una vez un hombre que de mascota tenía un dragón, que era pequeño, y lo querían matar, pero él no quería que lo mataran y se fueron a su casa.
Pero estaba triste y un niño quería ser su amigo.
Después un caballero también el caballero se hizo su amigo pero un día vino todo el pueblo a ser su amigo pero se hizo de noche y se tenían que ir a dormir y se fueron todos a dormir.
FIN

Carla Martinez
CEIP Joan Maragall
8 anys

EL CAVALLER DELS ANIMALS

veure imatge ampliada

Un día, un chico que se llamaba Raúl y le gustaban mucho los animales y le decía a su padre:
-Papá, papá, cómprame un animal.
Y su padre le dijo:
-No.
Pero él fue al bosque y se encontró un perro de caza.
Creció y creció i se’n va anar a cavall.
En Raúl se subió arriba del bosc. Corria tan com una pantera. El va aturar un nen que es deia Taquit i dijo:
-Pero quin gos!
El Raúl se’n va fer famos y tuvo diners i va ser feliç.FI

Judit Guijarro
CEIP Joan Maragall
8 anys

LAS DOS TORRES

veure imatge ampliada

Había una vez cinco chicos que uno se llamaba Aragon, Randal, Négolas, Blindi, Frodo.
Frodo cayó por una cascada y el Aragon y el Randal y Négolas se encontraron a los horcos y por el Aragon salvó al mundo, pero aún no ha acabado porque fueron a salvar a Frodo y a Blindi y al final se salvaron a los dos años después vino un gigante y el Randal con su varita lo mató al gigante.FIN


Alex Alonso
CEIP Joan Maragall
8 anys

EL RETORNO DEL REY

veure imatge ampliada

Había una vez unos guerreros que no tenían casa ni castillo y cuando se dieron cuenta dijo el rey:
-¿Por qué no construimos un castillo?
Y dijeron los soldados:
-Vale
Entonces lo construyeron el castillo. Cinco años después el castillo ya estaba hecho y le pusieron de nombre “El Castillo de San Paulo” y el rey dijo a los soldados:
-Tenemos una guerra contra los orcos que mandó el rey de ellos. Se llamaba Mémor y le quedaban de orcos cien mil. Y perdieron los orcos y nada más quedaba el rey de ellos y el nuestro y el dragón de ellos.
Pero el rey le quedaba el tigre y murió el rey de ellos y el dragón.
FI

Paco García
CEIP Joan Maragall
8 anys

EL PARQUE

veure imatge ampliada

Había una vez un niño que se llamaba Sergio, y había otro que se llamaba Pepe. Los dos niños iban al parque y jugaban al “pilla-pilla”
y el Sergio no quería pillarla y el Pepe tampoco y se pelearon.
Se iban a sus casas y los dos se aburrían y se fueron al parque y le dijo el Pepe:
-Venga, la pillo yo.
Y fueron felices jugando.
Fin

Marina Aguirre
CEIP Joan Maragall
8 anys

ELS AMICS A LA PLATJA

veure imatge ampliada

Havia una vegada un nen que es deia Raúl. I havia d’anar amb la seva mare i pare i també amb la seva germana a la platja, i el Raúl volia que vingués el seu amic Fran.
Estaven preparant les coses per anar a la platja. En Raul deia:
-Mama, puc agafar la meva pilota?
-És clar que si.
I ja havian arribat a la platja i en Raúl i en Fran estaven jugant a la pilota.
FI

Iris Rodriguez
CEIP Joan Maragall
8 anys

EL PRINCEP I LA SEVA DONA

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un príncep i una dona.
El príncep es deia Joan i la princessa es deia Lourdes.
El príncep, cada dia, anava a entrenar, i un dia se peleó con uno que es deia Toni. I el Toni deia:
-Como te pelees conmigo te pincharé o te haré karate.
Y el Joan dijo:
-Vale. Ya le tiro que te liarás te estará esperando
Y dice el Joan:
-Te estará esperando tu mujer.
Entonces se fue el Joan y el Toni le dijo:
-Y yo también me voy pa mi casa.
Y cuando llegó a su casa estaba su mujer durmiendo.
Colorín, colorado, este cuento se ha acabado.
Fin

Julio Reches
CEIP Joan Maragall
8 anys

LA PAU

Había una vez una niña que es deia Mandarina.
Y tenía un amigo que se llamaba Pere.
Y nos fuimos a pasear y nos encontramos a unos amigos de fuera que venían a visitarme y nos fuimos a comer a casa y como era de noche nos quedamos dormidos.
FIN

Rocío Bartolomé
CEIP Joan Maragall
8 anys

EL PARE I LA NENA

N’hi havia una vegada una nena que el seu pare havia d’anar a la guerra i el pare també li feia pena deixar a la seva família.
En aquell país no hi havia molta gent, però estaven dividits per diferents religions. El meu pare anava amb una idea de posar la pau amb diàlegs, posa’ns davants dels caps d’estats d’aquell país. Desprès d’haver estat en alguna batalla, i amb molta sort de no haver passar res durant el temps que va passar una cosa que no s’esperava ningú era que hi havien apresat a tots els dirigents d’un banc i de l’altre, i em va contar el pare que va parla amb ells i li va dir de anar a veure a la meva família, suposo que vosaltres també tindreu? Us agradaria que per unes idees de religió no us vegeu mai després d’un curt silenci van mirar-se els dos caps d’estats i van començar a parlar les diferencies de idees, van passar temps dialogant de com podríem solventar el problema i amb poc temps es va solucionar tot i aquell pais es va quedar tranquil i el meu pare va tornar a casa.

Lucía Lozano
Nostra Senyora del Mar
10 anys

EL DEMONIO SANGUINARIO

veure imatge ampliada

Había una vez un guerrero que iba pasando por todos los pueblos y matando a todos los monstruos que mataban a la gente. El guerrero era un demonio bueno que se llamaba Inollaixa, que tenía una espada de hierro indestructible y unas garras de metal. Un día fue a una aldea y se encontró a un chico que tenía en la mano un agujero que absorbía todo. El chico le pregunto que si podía matar a los monstruos con el, y le dijo que si. A la semana siguiente, le pregunto a que pueblo íban, a un pueblo lleno de monstruos. Y conocieron a una chica con un boomerang gigante y una mascota que era como una gata con colmillos grandes y fuego en las patas, y le preguntaron que si querían ir con ellos, y se fueron a matar a todos los monstruos para conseguir los fragmentos de la esfera de los cuatro espíritus. Y sólo le quedaba un trozo y tenia que luchar con el demonio mas fuerte de todos. Y Inollaixa no pudo vencerle y tuvieron que abrir el agujero del chico y le absorbió y ganaron. Y fueron las chicas más fuertes del mundo de las demonios.

Adrián Farran
Nostra Senyora del Mar
9 anys

EL CAVALLER PETIT

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un nen que salvava a la gent d’un monstre horripilant que tenia tres ulls, dos llengües i quatre caps. Era molt gran i d’un color verd. El pare del nen abans de morir li va donar una espasa màgica i des de aquell dia el nen intentava matar al monstre i salvar a la gent. Un dia el monstre va tenir un ou, i el nen va pensar que si matava al fill el monstre moriria. El nen va agafar l’espasa i va anar a dalt de la muntanya i va distreure al monstre amb un ninot que ell havia cosit. El va deixar a la vista de la cara del monstre i quan va sortir el monstre va veure el ninot i va començar a córrer. El nen es va ficar dins de la cova i va destruir l’ou. El monstre va caure al terra mort i van felicitar a aquell nen i el van nominar com a cavaller.

Jordi Viver
CEIP Nostra senyora del Mar
9 anys

JO VULL CUINAR!

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada, un nen que es deia Manel. Tenia 10 anys, i el seu somni era ser cuiner. Feia una sopa amb carn boníssima, a la seva escola quan es feia concurs del millor cuiner sempre guanyava. En Manel es va fe gran i cada cop volia ser mer cuiner, però ell vivia molt lluny per anar a la millor escola de cuiners del món i era molt car i no tenia prous diners. Llavors va pensar treballar, i així va estar treballant estius, caps de setmanes fins i tot en Nadal, va passar anys i anys però al final va poder reunir tots els diners. El 14 de juliol va agafar l’avió i va arribar, es va instal•lar a una casa de lloguer li van agafar ràpidament a l’escola dels millors cuiners, allí li van ensenyar a fer pastís de carn amb maduixes, al cap de dos anys va ser el millor cuiner de tot el món, feia uns menjars extraordinaris.
Conte contat conte acabat,

Estela Pellicer
CEIP Nostra senyora del Mar
10 anys

El GRAN TORNEO

veure imatge ampliada

Erase una vez un caballero caballo Juli y su caballo Fred. Su ciudad se llamaba Roger, pero..... ese Roger también es el rey. Roger decidió hacer un torneo de caballeros. Juli se apuntó con ilusión de ganar el primer premio ¡Una espada de oro! Juli entrenó muchísimo, su caballo mejoró en carrera, y consiguió ser mas rápido que hace unos días. Jili mejoró dando con su lanza.
Pero llegó el día del torneo, 50 concursantes eran en total. A Juli le iba bién, 3 victorias, y entonces ,Juli llego a la final, contra un tal Franck. El combate estaba muy emocionante, empatado a puntos, pero con mucha suerte Juli ganó. Al primero la espada de oro, al segundo una armadura y al tercero un escudo nuevo.
Juli fue a su casa y esa misma noche cuando dormia...
¿Pum, pum, pum! Juli se despertó y fue a ver que pasaba...
-¿Franck!
-El mismo, he venido a quitarte la espada de oro que ganaste contra mi.
- Eso ni hablar.
Juli, con su espada en mano salió corriendo de su casa, y destrás de él Franck.
Clin, clin, clin! Se escuchaba el ruido de las espadas. Luchaban con cuidado porque luchaban al borde de un barraanco.
-¿Aaaaaaaaaaaaaa! ¿Noooooooooooooo!
Franck se cayó por el barranco y murió en el acto.
Juli se quedó mirando el horizonte con cara de justicia.

Raúl Paha
CEIP Nostra Senyora del Mar

LA GUERRA DE IRAK

veure imatge ampliada

Un día en Irak había muchos iraquíes que solo querían matar y pusieron unas bombas en las casas y mataron a muchos, muchos niños, y gente mayor. En esos países hay mucha guerra.
Todo el que va de vacaciones viene asustado.
Y cada vez queda menos gente en Irak, los niños trabajan aunque tengan cinco años porque les obligan. Siempre ponen bombas o con las pistolas, aunque sean niños o niñas los matan.
Y finalmente ya no ponían bombas ni tiraban tiroteos porque ya no tenían armas porque lo habían tirado todo. Ya no murió nadie ni los niños trabajaban.

Cristina Iglesias
CEIP Nostra Senyora del Mar

SIMBAD

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un noi molt fort que es deia Simbad. Sempre estava navegant pels set mars.
Quan estava a punt d’arribar a un poble li van a assaltar el vaixell. Quatre homes, tots amb espases, dos amb una pinta de ser molt forts.
- Bé, una petita distracció. Va pensar en Simbad.
Els va fer fora al cap d’un minut (com a màxim).
Quan va arribar a terra ferma tot era molt tranquil, fins i tot , massa. Tot estava desert. Es va asseure un moment , i de sobte es va veure voltat per d’un munt d’homes amb espases. No tenia cap possibilitat de guanyar.
El van portar fins al rei, que li va preguntar:
-A què has vingut?.
-Sóc un pobre mercader que navega amb el seu vaixell pels set mars.
-Bé, doncs, vés al Coliseu, allà us espera una sorpresa una mica desagradable- Va dir mentre se n’anava.
Una vegada allà, es va trobar amb un fantasma que es dedicava a matar a la gent del poble.
- Ahhh!!!! – M’has donat, desgraciat,- va dir.
Finalment, li va tallar el cap i va guanyar.
Va sortir molt victoriós i va anar a parlar amb el rei.
- Per què m’heu enganyat?, Va preguntar.
-Bé, això ara no importa, ara el que de veritat importa és que vos sou el legítim rei d’aquest poble!

Miguel Fernández
CEIP Nostra Senyora del Mar

UNA RECETA DELICIOSA

veure imatge ampliada

Pato a la naranja con pescado.
Ingredientes: Un pato, caldo, peladuras de naranja, lenguado, gambas, sal.
Receta:
Ten preparada una cazuela para hervir el pato, y mientras bulle hecha las peladuras de naranja. Mientras hierve el pato prepara el lenguado y las gambas, no olvides hecharle

un poco de sal. Después de hervir el pato y haber preparado el pescado y el pato pon lo en un plato bien bonito y…
¡ A comer!

Jaume Fernández
CEIP Nostra Senyora del Mar
10 anys

LOS GUERREROS DEL REY

veure imatge ampliada

Hace mucho tiempo un caballero llamado Carlos vivía en un castillo llamado “Castillo de los Guerreros”. Éramos 500 guerreros y ahora quedamos 300. En otros castillos había 300, 400 y el que más tenía eran 500.
En la última batalla luchamos nosotros, que éramos 300, contra 500 guerreros y al final les conseguimos ganar.
Yo soy el mejor pero mi rey me ha mandado a sus dos mejores guardias. Se llaman Leonardo y Alexandro, los tres somos los mejores para el rey.
Leonardo tenía un arco y Alexandro tiene dos espadas. Siempre hacemos una táctica especial para ganar. Nuestro rey nos llama caballeros y a cada uno nos dio los tres mejores caballos para que ganáramos.
Luchamos y siempre ganamos, por eso ahora tenemos 300 guerreros más pero solo 100 tienen experiencia.
Ahora vamos a luchar contra 800 y 50 de ellos tienen experiencia, y nosotros somos 600 y con 100 de experiencia. Luchamos hasta ganar haciendo una táctica en equipo, por eso somos el mejor equipo.
¡Que bien, hemos ganado y quedamos los 100 mejores!

Rubén Aramendi
CEIP Nostra Senyora del Mar

EN PAU

veure imatge ampliada

Fa molts d’anys a El Prat de Llobregat vivia un nen que es deia Pau, era un bon nen i una bona persona i el més important era molt estudiant! Però...
Tenia un gran problema no era gaire maco i també era una mica regordet i tots els nens de la classe se’n reien d’ells perquè estudiava mol i com ells nomes veien els seus defectes no com era la persona realment per dins.
Però Déu té per tothom aquell que fa mal fetes les coses.
Llavors un dia Déu va actuar i va decidir que el castigaria, Cóm? Molt fàcil?
En Pau era molt estudiant, però.... el nen que es reia d’ells no i Déu va dir. No canvien? Però.... ells mateixos no estudien de majors se les veure amb el Pau hi així va ser, va passar anys, anys i el nen i en Pau es van trobar. On? Al banc, el nen que ja era adolescent volia sol•licitar un compte al banc i mira si era bona persona en Pau que si li van cedir.
Però va haver un temps que devia molt de diners al banc i li rogava el nen al Pau sis plau Pau! Sis plau Pau! No ho sento però jo et vaig dir fa molt de temps a l’escola sis plau deixem i no vas voler me’n insultaves perquè no era maco perquè era regordet i perquè estudiava molt!
I tu no has volgut estudiar ha estat el teu problema et deien moltes vegades els professors tu estudia i veuràs que en un futur tindràs els teus resultats i no vas fer cas!! Així que jo dic, estudia si no vol patir estudiar si no vols sofrir i sobretot estudia i dona menjar als teus fills que la pau sempre estarà al teu costat.

Andrés Martín
CEIP Nostra Senyora del Mar
11 anys

L’AMISTAT

veure imatge ampliada

Havia una vegada una vegada un nen que es deia Sergi no li agradava barallar-se amb els seus companys cosa que passava bastant. Aquesta tarda estava molt nerviós perque s’havia barallat amb el seu millor amic. Per això es va passar tota la tarda pensant en la seva habitació i no es trobava tranquil.la. La seva mare li va preguntar que li passava i li va explicar, la seva mare li va dir que estigues tranquil.la i que el truques per telèfon però no contestava ningú. Aquella nit se’n va anara a dormir intraquil.la i va tenir uns somnis molt estranys. Però aquesta classe era diferent, perque aqui no es barallava ningú. A l’en demà despres es va trobar amb el seu millor amic, es van perdonar i van prometre que no es tornarien a barellar mai mes per una tonteria.
FI

Nazareth Reales
CEIP Nostra Senyora del Mar
11 anys

LA GUERRA D’ISRAEL

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un poble en guerra.
Tots els nens i nenes estaven ferits. I quan es va acabar la guerra d’Israel tots estaven molt ferits.
Al acabar la guerra van venir voluntaris per ajudar als ferits. Quan van acabar de curar a tots estaven molt contents perquè els hi havien ajudat.
Una setmana desprès va arribar una nena que deia que els ajudessin, que si morien tots els del seu poble vindrien al seu. Se’n van anar tots a la guerra d’un altre poble.
Els homes es van morir quasi tots. Les dones es van mantenir soles, i els nens i nenes van fer-se les seves pròpies joguines.

Sara García
CEIP Nostra Senyora del Mar

EL CAVALLER ENAMORAT

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un cavaller que estava passejant amb el seu cavall blanc, aquest cavaller es deia Carles, però era una cavaller poc conegut, ell no era d’aquets que van matar dracs, ni van lluitant contra una bruixa...
Ell era un cavaller que no viatjava ni res, sempre es passejava pel mateix poble, pel mateix carrer.
Alguns deien que era per protegir la reina, uns altres per aconseguir anar a robar cavalls...
Però no, era perquè estava enamorat de la princesa. Una vegada va aconseguir passar a palau i va parlar amb la princesa. El rei els va veure, però li va prohibir a la princesa que el veiés.
La princesa un dia va veure per amagat al cavaller, va aconseguir parlar amb ell, però el rei es va assabentar per un veí.
Un dia el cavaller va aconseguir parlar amb el rei, i li va demanar la mà de la princesa. El rei va acceptar perquè es va adonar que era un bon noi.
Quan va arribar el dia del casament el rei i la reina van ser qui més van plorar, però van ser la parella més feliç del món

Lucía Amat
CEIP Nostra Senyora del Mar

EL CAVALLER ENAMORAT

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un cavaller que amb el pas del temps s’estava quedant pobre, no sabia que fer i es va posar a treballar de secretari, a ell li agradava una princesa que cada matí anava a collir flors, ell la veia per la finestra i sempre deia que era molt maca.
Un dia va veure que un lladre s’acostava a veure que feia la princesa, el cavaller en veure les intencions d’aquell lladre va anar corrents a on hi havia la princesa.
Li va dir que tingués cura amb la princesa. El lladre li va dir que ell no li manava. A l’estona els dos es van posar a lluitar.
Va guanyar el cavaller que es deia Òscar i li va dir a la princesa Tània que si volia casar-se amb ella, la princesa va dir que si volia, i finalment es van casar i van viure feliços per sempre.
Fi

Nerea Caballero
CEIP Nostra Senyora del Mar
10 anys

ELS GUERRERS MAGNÍFICS

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada uns malvats que es deien Chanucas i havien robat un tresor. Però un dia els guerrers magnífics es van enterar de tot i havia un guerrer que es deia Cacuti que hi era i el qui agafa per sota el matava totalment! Un altre que es deia el Chumire que era el qui planejava tot per guanyar la lluita.
Els Chanucas se li van emportar el tresor perdut i els guerrers magnífics va tenir una idea. Li va dir el Chumire:
-Hem de fer que som els Chanucas i després per la nit agafar-li el tresor!- va dir.
Al Chanucas el van agafar robant el tresor i va dir el Chumire:
-Però no pot ser cert! És impossible!
Els Chanucas li van dir que que farien una guerra amb ells i els guerrers magnífics van dir que sí. Quan va arribar el dia de la guerra tots estaven molt nerviosos però els Chanucas no perquè pensaven que guanyarien la guerra. Quan els Guerrers magnífics van dir: A l’atac!, els Chanucas van dir: a l’atac Chanucas!, i la seva quantitat era els Chanucas 10872 homes i els guerrers magnífics 10861 persones, i quan tots estan lluitant va arribar un noi dels guerrers magnífics que ningú el reconeixia. I es deia Trunc el guerrer més fort del món. Ningú els podia creure que ell lluitaria amb ells però va lluitar, i el cap de 3 hores estaven tots morts menys els guerrers magnífics, però van matar a alguns i els guerrers magnífics van dir tots a la vegada: ¡Som els millors, em guanyat als Chanucas! ¡Visca, visca, visca! I alguns dels Chanucas que hi havia sobrevivit es van anar als guerrers magnífics. I a partir d’aquell moment alguns dels Chanucas que van sobrevivir es van anar al lloc dels bons i tots els guerrers magnífics van agafar tot el tresor i es van fer rics. I ara mateix ells són els ¡GUERRERS MAGNÍFICS!
Els guanyadors de guerra del món sencer.

Sergi Tomàs
CEIP Nostra Senyora del Mar

LA PAU I LA GUERRA

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un poble anomenat “Les llacunes de la Pau”, i un altre poble anomenat “Bomba a esclatar”. La gent del poble de la bomba a esclatar volia fer guerra amb l’altre poble, però Les llacunes de la Pau com diu el seu nom volia la pau. Un bon dia de primavera de sobte. Va començar una guerra entre els dos pobles. La gent que volia la pau en lloc de tirar-se bombes volia parlar però el poble de la bomba a esclatar va continuar i continuar fins que va fer grans destroces. Al dia següent la gent del poble de la pau va demanar al Sol que ho curés tot i com que el Sol era molt amic d’aquella gent, amb els seus poderosos raigs ho va tornar tot com estava abans. Més tard l’altre poble li va preguntar a l’altre:
-Escolteu... com heu arreglat el poble tan depressa?
-Doncs amb una miqueta de màgia!
L’altre poble es pensava que sabien fer màgia i llavors es van posar gelosos de les llacunes de la Pau i tota l’estona preguntaven:
-Ens podrieu donar una miqueta de màgia?
I l’altre poble va dir:
-No. Perquè ens heu fet molt de mal. Fins i tot heu ferit a gent important del nostre poble i heu trencat monuments històrics que mai a la vida es podran arreglar! – va dir el poble tot enfurismat.
-Us donarem tot l’or del rei Midas!!-va dir l’altre poble.
Ja van passar molts i molts dies i la gent dels pobles recordava com de bé s’ho van passar abans tots junts. Així que van decidir perdonar-se i no fer mai més coses greus com provocar guerres. L’endemà els dos pobles es van perdonar i van demanar al Sol una mica de màgia per poder ajuntar els dos pobles i convertir-se en un paradís on per sempre més reinaria la pau en els dos. I així va ser, pau per aquí i pau per enllà, aquest petit conte s’acaba ja.

Mónica Iglesias
CEIP Nostra Senyora del Mar
11 anys

CAVALLERS DE PISTOLES

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un cavaller que sempre anava amb moltes pistoles i anaven als bars de l’oest. Ells bevien molt d’alcohol i portaven unes pistoles i feien combats de pistoles. El desafiaven a un altre. Així es com sempre començaven els conflictes i el cavaller va dir jo guanyaré perquè jo tinc més armes i jo sóc el millor i el cavaller més. Però ells van perdre 5 van perdre 11 es van rendir i els altres van fugir corrent.

Nicolás Hernández
CEIP Nostra Senyora del Mar
11 anys

EDU

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un drac petitó. Volia ser un cavaller i a doncs va sortir un mag que tenia poder i li va estar explicant una missió a doncs el drac va començar a caminar a caminar a doncs un dia va arribar a un castell i els cavallers pensant que era un drac malvat el van capturar i se’l van emportar al seu rei i el rei li va dir:
-Tu vols ser cavaller?
I va dir:
-És clar.
-Ah, doncs si jo et demano un favor i et faig cavaller vol.
Però el petit drac no sabia que li farien i era matar a un drac a un gegant li va dir al rei. Va anar al castell del drac i van barallar fins dos dies. Els dracs sabien però ell no i de la baralla va aprendre va guanyar. Així va ser com el petit drac es va fer cavaller.

Edu
CEIP Nostra Senyora del Mar

L’AINHOA, LA MARIA I LA NINA PARLANTINA

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada, una nena que tenia una amiga molt estimada des de feia anys. Però, un dia l’Ainhoa va veure una nina molt preciosa a la tenda del costat de l’escola. La nena no es va resistir i va robar un bitllet de 20€ a la seva mare, sense que se n’adonés.
Però, la mare no era cap ximpleta li va dir-ho a la seva filla:
-Escolta’m Ainhoa per casualitat tu saps on està un bitllet de 20€ que em falta? – li va dir la seva mare.
-No mare, jo no sé res, però l’altre dia vaig veure com l’àvia l’agafava i el donava a l’Albert – va dir l’Ainhoa tot tremolant de por.
La seva mare no li va creure però li va dir que ella tenia veritat que l’àvia els va robar per donar-les al seu germà de 4 anys.
L’Ainhoa un dia tenia un examen de naturals, però a ella des de que tenia la nina no li afectava gens els estudis i els amics. Així que el va suspendre, i la seva millor amiga la Maria, doncs es va preocupar per ella i va decidir anar a casa seva perque li expliqués que li passava a classe.
-Hola, bona tarda, que puc passar sisplau? – va dir la nena tota contenta.
-Sí, sí passa –va dir l’àvia.
Quan estava pujant les escales de la seva habitació, va veure que l’Ainhoa, no parava de parlar sola amb un ninot que el tenia a les seves mans abraçat.
La Maria s’ho va pensar ni un moment i li va dir a l’Ainhoa:
-Ei però que fas amb una nina i els deures què?
L’Ainhoa quan ho va escoltar li va dir a la Maria:
-Maria, Marieta, Marieta, Maria, Marieta, no et fa vergonya anar pel carrer amb aquesta pinta? –li va dir l’Ainhoa tot xulejant-li.
-Què? Però què estava dient l’Ainhoa, com pots pensar això de mi, que nosaltres hem estat amigues des de fa 11 anys!- li va dir la Maria tot plorant. – Saps què? Mira Ainhoa ja n’estic farta de tu! T’odio! –va dir la Maria tot corrent fins la porta.
Però la Mariona, la mare de l’Ainhoa, va veure que estava plorant com una magdalena la Maria.
I va decidir pujar amb la Maria a la seva habitació.
Quan van pujar, l’Ainhoa les va veure i va començar a parlar tota sola d’elles molt malament, com no les tingués al costat seu.
Però a la Mariona, no li va agradar gens i li va tenir que donar-li a la cara.
L’Ainhoa va parar, i es va tirar al terra tot demanant perdó a la seva millor amiga i a la seva mare, per haver robat el bitllet i també per dir-li que havia estat la seva pròpia àvia.
Des de llavors, l’Ainhoa, sap que quan veu una nina que parla al costat de l’escola, ella tria el camí més adequat per a ella i també sap que estima molt a la seva mare i a la seva millor amiga.

Tracy Cano
CEIP Nostra Senyora del Mar

PROBLEMES DE FAMILIA

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada fa moltíssims anys, un home i una dona que es deien: Maria i Joan, un dia van tenir un fill que es deia Enric i una filla que es deia Mariona. La mare dels nens preferia al fill, i el pare a la filla.
Els dos van néixer el mateix dia a la mateixa hora, el que passava que l’Enric va néixer abans que la Mariona.
El pare era soldat i la mare era mestressa de casa. Un dia els pares es van barallar i es van separar. El pare li ensenyava a la seva filla com era soldat i la mare li va ensenyar feinetes de casa. La filla va anar a una escola militar però ella no en va treure profit. El pare es va enfadar amb la filla i la va deixar amb la mare. La mare es va enfadar amb el fill perquè es portava molt malament i no feia res, i el va deixar amb el pare.
La filla a la mare li ajudava molt i el fill treia molt bones notes al col•legi militar. Un dia la mare es va posar molt malalta i la filla va trucar al seu pare per convèncer de que torni a casa fins que la mare es curi.
Al final el pare va anar on vivia la mare i la filla, els germans es van ficar molt contents de que els pares es tornessin a veure es van explicar un munt de coses. Al final la mare es va posar bona, i l’estava molt agraïda de que l’hagués ajudat. L’home es va ficar molt content al final el pare va vendre la casa on vivia, i es va casar un altre cop i van viure feliços.

Gemma Beneigs
CEIP Nostra Senyora del Mar

UN GUERRER PER UN PAÍS

veure imatge ampliada

Primera part: l’amor
Fa molts, i molts anys un guerrer anomenat Tristan, lluitava per alliberar a la seva terra d’una pobresa absoluta.
El seu enemic Leonardo, era ambiciós i egoista i va matar a tota la seva família. En Tristan es volia venjar de totes les morts.
Un dia, mentre Tristan estava dormint, les tropes d’en Leonardo s’acostaven silenciosament, i un dels guerrers més importants, Artur amic d’en Tristan va veure el que passava i amb rapidesa va avisar en Tristan.
El jove va agafar la seva espasa i amb odi va matar a quatre. Els altres van fugir amb velocitat perquè s’acostaven centenars de les tropes d’en Tristan.
El jove Tristan apenat, perquè a ell no li agradava matar a gent innocent, però era el seu destí.
Dos mesos després, una noia bella anomenada Elisenda, la van agafar presonera, i en Tristan cada dia l’anava a veure, ell sentia una cosa molt forta per ella AMOR.
Van passar setmanes i setmanes i es van enamorar. Era un amor etern.

Segona part: la lluita final
Només quedaven hores per l’última lluita. En Leonardo volia guanyar i va fer trampes, i es van presentar al castell d’en Tristan, van matar centenars d’homes i dones del poble i els guardes. En Tristan amb rapidesa va agafar la seva espasa per protegir a l’Elisenda però ja era massa tard la van agafar. En Tristan va salvar a l’Elisenda, i aquest va anar en busca d’en Leonardo. L’Elisenda va anar amb en Tristan amagada. En Leonardo va ferir el jove i en Tristan el va ferir de mort, però va tenir mala sort en Tristan que en Leonardo li quedaven forces per matar i agafar la seva espasa i li va clavar a prop del cor. En Leonardo va morir, però en Tristan va agafar forces i li va dir a l’Elisenda que era el seu amor i que és cuidés molt, l’Elisenda amb llàgrimes als ulls li va dir el mateix i que estava embarassada i en Tristan li va donar un petó i va morir en braços de la seva dona.
Nou mesos després, l’Elisenda va tenir el seu fill de nom Tristan i van seguir com podien la seva vida.
I cada 28 de novembre, en Tristan i l’Elisenda manifesten el seu amor a prop de la Lluna plena.

Mónica Núñez
CEIP Nostra Senyora del Mar

LUKI

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un cavaller que era fill d’un rei. Un dia un exèrcit va anar al castell i van matar al rei el cavaller Luki estava molt trist. El cavaller Luki va ser el rei, governava molt bé.
Un dia va venir el mateix exèrcit estaven tots preparats era una batalla sense compassió.
La batalla va durar tres anys però al final va guanyar el cavaller.
Tot estava destrossat i no sabia que fer. Només quedaven 23 habitants de 10.000. Van morir moltes persones i el cavaller Luki va començar a restaurar tot el poblat. El cavaller va trigar 5 anys en fer-ho.
Tot el poble va recobrar vida meravellosament estava tot molt bonic i allà havia molta gent i no va venir cap exèrcit fins ara i espero que tampoc vinguin mai més a aquest poblat.
FI

Sergi Codony
CEIP Nostra Senyora del Mar

EL PLANETA MIMOSÍN

veure imatge ampliada

Era serena y Alicia de 4 años de edad, de Sant Feliu de Llobregat. Había ido a pasar unos días a la playa con sus padres y sus amigos Víctor y Noelia. Al acercarse a la orilla se le apareció un enorme pez con una corona en la cabeza. Alicia exclamó:
-¡Anda un pez con una corona!
El gran pez le explicó que era el rey de todos los peces y que necesitaba su ayuda. Allá a lo lejos exisitó una isla encantada donde vivía un ogro malvado.
Luego cojieron Alicia, Victor y Noelia y se fueron a buscar a osito ellos y sus amiguitos y el pez mágico. Osito le dió un consejo:
-Ves a la casa del guardián.
Entonces Alicia le dijo a sus amiguitos:
-Quedaros aquí que voy a buscar la llave.
Entró a la cárcel que estaba el guardián durmiendo, le quitó la llave. Alicia luego rescató a todo el mundo, y Noelia, Alicia, Victor estaban contentos y felices. Le dijeron al pez que gracias por todo y Alicia se lo contó a su mamá que se puso muy contenta y todos estaban muy felices.
Colorín colorado este cuento se ha acabado.
FIN

Alicia Balden
CEIP Nostra Senyora del Mar
11 anys

EL MISSIONER DE LA PAU

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada a la comarca del Baix Llobregat una nena que es deia Josefina. Ella vivia a Monistrol, en una petita casa amb la seva mare i els seus germans.
La seva família no tenia molts diners i passaven molta gana, la raó per la qual passaven gana va ser que el seu pare va marxar a la guerra.
A la Josefina, la més petita dels germans, el pare abans de marxar li va donar una arpa, aquest regal era un tresor familiar i el pare li va donar amb tot el seu amor.
Un dia la família de la Josefina va haver de marxar de casa seva perquè la guerra va començar a desplaçar-se cap el regne d’Aragó on sempre havien viscut. Van haver d’agafar un vaixell i navegar fins al golf de Roses on estarien segurs. Una nit, la Josefina no podia dormir perquè només pensava en el seu pare, fins que va agafar un paper, una ploma i un tinter i va començar a compondre una cançó per al seu pare, que es va titular: “Un nou dia vindrà”. Quan la va acabar va sortir al carrer amb l’arpa i va començar a cantar...
“Hi ha d’haver un nou dia, si resistim amb amor podrem veure el sol de nou, anem, busquem junts una calor...”. Aleshores un gran raig de sol va aparèixer en la fosca nit i se la va endur.
Quan es va despertar es trobava en un palau de núvols, ple d’àngels. Ella va arribar a la conclusió que la llum se la va emportar cap el cel, i tenia raó.
Llavors un àngel amb una túnica blanca, uns cabells rossos, una armadura de plata i unes ales blanques se’l va emportar cap el palau.
Allà un senyor amb una corona d’or i una túnica blanca el va rebre amb un plat de galetes i una tassa de té. Li va dir que agafés una butaca i s’assegués, i li va dir:
-El meu nom és Jesús i sóc fill de Déu. He escoltat la teva cançó i vull demanar-te una cosa.
-Mani’m senyor meu –li va dir la nena.
-Vull que siguis la meva missionera siusplau.
-Sí senyor meu, ho faré.
La Josefina va tornar a la terra, va agafar un carruatge i va anar cap a Madrid per parlar amb el rei.
El viatge va ser llarg i difícil però ella ho va superar perquè tenia el suport dels àngels. Per fi va arribar a Madrid i es va oposar a que la guàrdia aragonesa destruís la “Cibeles” i va dir:
-Oh senyor meu! Siusplau voleu parar aquesta guerra infinita que només porta desolació?
Llavors una llum va aparèixer i el rei d’Aragó i el rei d’Espanya van fer les paus i van acordar que Espanya i Aragó s’unirien i el rei d’Espanya la va declarar primera oficial de l’exèrcit dels “Missioners de la Pau”.
FI

Javier Nieto
CEIP Nostra Senyora del Mar
11 anys

EL MILLOR CUINER DEL MÓN

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un cuiner molt famós en el seu poble. El poble estava al costat del palau del rei Marc.
El cuiner tan famós es deia Pau. Un dia en Pau estava al seu bar al costat d’en Miguel, el seu pitjor enemic en el món. En Miguel també era cuiner però ell no era tan bo com el Pau. El noi Marc volia fer un sopar reial i volia un cuiner.
Va fer un concurs de cuiners i va resultar que tan sols es va apuntar en Miguel.
-Doncs vosaltres sols –va dir en Marc.
Els dos van concursar i en Miguel va fer moltes trampes, moltíssimes trampes, però igualment va guanyar en Pau amb molt esforç i suor del seu front.
Al final, quan va guanyar en Pau, en Marc li va dir que prepararien un flam que és el meu plat preferit! Ummmm, ooohhooooh! Què bo! Et declaro el millor cuiner del món!
I aquest conte s’ha acabat.

David Choceno
CEIP Nostra Senyora del Mar
11 anys

UN CAVALLER GALLINA

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un nen que es deia Joaquim. Quan era petit sempre deia: “de gran seré un gran cavaller que ajudarà a les princeses, mataré els dracs, i sobretot ajudaré a la gent que estigui en perill...”.
Ell sempre igual, amb aquella il•lusió de ser gran i un gran cavaller admirat. Però creieu que ho aconseguirà?
Ja es va fer gran d’edat mentre celebrava el seu divuitè aniversari va dir: “ara sóc feliç, però quan compleixi el meu desig de ser cavaller tot serà millor.”
Un dia anava amb la mare de passeig i... Oh no! hi havia perill! Un drac va a la bella princesa i se la va dur cap a la seva gran cova.
-Socors! –cridava- socoooooooors!! Ajudeu-me!
Aleshores en Joquim va dir:
-Aquesta és la meva oportunitat.
Va anar tot disposat i va dir:
-Ei tu! Deixa en pau a la princesa.
El drac va dir que no, i li va sortir foc per la boca.
-Aaaaaaaaaaaah! Socooooors! Ajuda! –encara cridava més que la princesa.
Des d’aquell dia en Joaquim anava pel carrer i cridava:
-Galliiiiiiiinaaaaaaaaaaaaa!
I des d’aquell dia el seu nom va acabar sent el cavaller Gallina. I la princesa es va salvar ella sola.

Sara Díaz
CEIP Nostra Senyora del Mar
12 anys

EL CASTELL ABANDONAT

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un castell abandonat. Però molt a prop d’aquest castell hi havia un altre, ple d’homes, dones i cavallers. Però lluny hi havia un altre ple d’homes i cavallers dolents.
Tots els humans anaven darrera un collaret molt valuós.
Hi havia passat molt de temps fins que es va fer una lluita: els bons contra els dolents.
Els bons van anar al castell abandonat perquè no es trenqués el seu i van fer la lluita. Al mig de la lluita de sobte, van aparèixer fantasmes del castell abandonat. Però els fantasmes es van posar a favor dels bons i els dolents van morir tots, i els bons van seguir tenint el collaret fins que es trenqui o es mori el rei. Aleshores el rei nou faria el que volgués amb el collaret.

Carlos Aguera
CEIP Nostra Senyora del Mar
11 anys

L’ESPASA TRENCADA

veure imatge ampliada

Hi havia una vegada un cavaller que es deia Eric. Era el millor cavaller del món, ell lluitava i sempre guanyava, però un dia se li va trencar una mica l’espasa i quan lluitava el guanyaven. Des d’aquell dia que se li va trencar l’espasa no guanyava i va anar amb el seu cavall a donar un passeig.
I va està pensant molta estona i va dir:
-I ara què faig?
Després va dir:
-Ah! Ja ho sé!
Va anar a una ferreteria i va dir:
-Em pots arreglar l’espasa?
I li van dir:
-Ho sento cavaller Eric, no podem arreglar espases.
I se’n va anar amb el seu cavall i se’n va anar al seu castell. Al castell hi havia el seu pare i la seva mare, que eren els reis de tota la ciutat de València. Se’n va anar a la seva habitació a plorar perquè no sap qui li pot arreglar l’espasa.
I va estar sense dormir dos dies i al final va estar pensant i pensant i no trobava res. I li va preguntar als seus pares i no trobaven res.
Van trucar a totes les tendes de ferros perquè l’espasa es trencada del ferro una mica.
I el cavaller Eric va trobar una tenda on li podien arreglar, però costava diners i havia de demanar permís. Els seus pares el van autoritzar amb un paper que li dona els diners i també la firma.
Va anar a la tenda amb l’espasa i li van arreglar i ja va guanyar sempre i va ser feliç sempre.
FI

Maite Martín
CEIP Nostra Senyora del Mar
11 anys

LAS COCINITAS DE PIKACHU, CHARMANDER Y SQRILTE

Había una vez un Pikachu con poderes eléctricos, cada vez que tenía que luchar con pokemons como: Ceengar, Medicham, Ekans les desafiaban . Hasta que un dia Pikachu perdió.
Se encontró en un bosque que se llamaba Arboleda Chica. De repente apareció un Charmander que calentaba los huevos con patatas, y un Sqrilte que con su pistola de agua los mojaba. Los Pokemon se conocieron y decidieron hacer una base llamada: Base Alguiñance.
De repente apareció Ceengar con un delantal rosa, dice que se lo regaló su madre. Ellos decidieron dejar de luchar y ponerse a cocinar. El equipo de Ceengar se fue a su leave la maligna base de los Porkis, que estan especializados en ser cocineros.
Dentro de un tiempo se entrenaron al 100% y devolvieron el dinero a Persian, no lo necesitaban. Fueron a la consigna llamada Kanghastan para preparar algo con los objetos de Kanghastan, una pócima llamada: retabilizante retrónima, que está para chuparse los dedos.
Llegó el día de cocinar. El equipo de Pikachu preparó una pizza muy grande y buena. Entonces, el equipo de Ceengar preparó cerdito rustido al horno con su salsa retrónima. Pero el equipo de Pikachu tenía la salsa secreta de Ceardeoir que estaba hecha por una “leaya” que solo podían coger los Ceardeois que se llamaba Baya Lichi. El público acabó la rotación del equipo de Pikachu y dijo:
-Es espléndida su salsa, te llevas el premio, equipo de las cocinitas.
El equipo de Ceengar se rindió porque sabían que no eran lo suficiente buenos para cocinar contra Pikachu. Así acabó la lucha de las cocinas pokémon.

Joel Sans
CEIP Nostra Senyora del Mar

CLASES DE CUINA

Mònica: corre, corre, que se’t crema!
Oriol: ja corro, ja corro... ale hop!.
Mònica: La mare que et va... mira que tirar-me la truita a la cara.
Oriol: Perdona dona, hagués estat pitjor que s’enganxés al sostre i desprès , quan vingui el jurat, se li caigués al damunt.
Mònica: Bé, tens raó, però deixa’m que acabi la merva especialitat.
Oriol: I jo? S’ha fet malbé la truita!!!! Ara que faig?.
Mònica: Doncs fer-ne una altra.
Oriol: Es que me fa mandra.
Mònica: Doncs fes na altre cosa...
Oriol: Molt bé faré un flan amb xocolata desfeta per sobre i unes freses amb nata “de pote” al costat.
Mònica: Mmm..que bo!
Oriol: per cert, no m’has dit que faràs tu.
Mònica: Jo he fet....(en la ment de l’Oriol se sent un soroll de tambors)
Oriol: digues-ho ja!!
Mònica: He fet gelat de vainilla amb dues boles de xolata amb la típica galleta que no se com es diu...
Oriol: mmm m’ho deixes testar?
Mònica: I tant que si!
Oriol: Be ja tinc feta la massa del flan, ara a esperar.
Passen uns 15 minuts.
Ding, dong!
Sona el timbre: Ja som aqui
Oriol :ja està acabat, a temps.
La Mònica obre la porta i entra el jurat.
S’asseuen a una taula molt llarga amb cinc cadires, porten els plats.
Passa el plat de la Mònica. Comencen a puntuar els plats.
Joan: El primer plat un 9,38.
Pili: un 10.
Maria: un 7,50
Joel: un 9,90.
Maite: un 10.
Joan: Total 10 punts. Aprovada.
Passa el plat de l’Oriol.

Joan: El següent plat un 5,65.
Pili: un 7,65
Maria: un 6.
Joel: un 7,09.

Maite: un 7,96.
Joan: aprovat, mot justet.
Oriol i Mònica: Que bé! Hem passat!!!
Al cap d’un temps es van convertir en cuiners professionals, tot i que alguna vegada, a l’Oriol se l’enganxava la truita en el sostre.

Paula Carbó
CEIP Nostra Senyora del Mar